Sap fer caca correctament?

Te vostè tendència a anar restret?
Anar restret no és fisiològic sinó que és símptoma d’una alteració i seria convenient que no es cronifiqui perquè després no afecti a altres sistemes.

Quantes vegades a la setmanes va al lavabo?
Fisiològicament hauríem d’anar de ventre unes 3 vegades al dia. Al despertar al matí i després de cada àpat principal. Una freqüència inferior es pot considerar en disfunció.

Ha d’empènyer per poder fer caca?
Per anar de ventre no s’hauria d’empènyer. El peristaltisme (moviment intestinal automàtic) hauria de ser suficient. Empènyer amb cada defecació és molt lesiu per les estructures del sòl pelvià, provocant prolapses de bufeta i/o matriu, morenes i empitjorar la hiperplàsia benigne de pròstata.

Creu que la femta ha de tenir una consistència i color concret?
La consistència i color de la femta pot variar segons el que es menja. En termes generals hauria de ser de color marró, continuada (sense que es desfaci ni que semblin “boles de cabra”) i que s’enfonsi dins l’aigua.  Si no és axis, ens pot indicar una disfunció hepàtica, una incorrecte absorció de nutrients, una inflamació intestinal, una dieta inapropiada, etc.
 
Adopta una posició concreta per anar de ventre?
Les tasses de WC occidentals no faciliten una posició fisiològica. Per “millorar” la postura podem posar un tamboret sota els peus, perquè asseguts tinguem els genolls mes elevats que els malucs i axis la pelvis estigui alineada.

Amb quina freqüència te distensió intestinal o “gasos”?
Hi ha aliments que tendeixen a fer “gasos”. Però de forma habitual no hauríem de notar la panxa inflada. Si aquesta situació es repeteix mes de un cop per setmana hauríem de revisar la nostra alimentació o sospitar que patim algun desordre intestinal.


Des de l’especialitat de la psiconeuroinmunologia, sempre es valora la funció intestinal per que és un reflex del funcionament de la resta del cos (funció hepàtica, pancreàtica, tiroidea..). A mes, al ser una disciplina que engloba quatre especialitats (psicologia, neurologia, immunologia i endocrinologia) l’enfoc i l’abordatge és global.