Es sospita que el
60% de la població és intolerant a algun aliment. Els símptomes
d'intolerància poden trigar força a aparèixer, fins i tot mes de 72 hores després
de la ingesta. Aquest fet dificulta que siguem conscients del que ens fa mal.
Las causes més
comunes de les intoleràncies alimentàries són la lactosa i el gluten. Però
òbviament es pot ser intolerant a qualsevol aliment (fruita, ous, crustacis,
peix, especies, ...).
La lactosa és el
sucre que es troba a la llet. L'enzim lactasa, que està present en l'intestí
prim, descompon la lactosa perquè pugui ser absorbida pel torrent sanguini.
Quan l'activitat de l'enzim és massa baixa, la lactosa no es pot digerir, i
passa a l'intestí gros, on és fermentada pels bacteris de la flora intestinal.
Això pot provocar símptomes com flatulència, dolor i diarrea. Aproximadament un
70 per cent de la població adulta del món no produeix suficient lactasa, i
conseqüentment té algun grau d'intolerància a la lactosa.
La intolerància
al gluten és un trastorn intestinal que es dóna quan el cos no pot tolerar el
gluten (una proteïna que es troba en el blat, el sègol, l'ordi i les civades,
encara que existeix controvèrsia pel que fa al paper d'aquestes últimes i
actualment és objecte d'investigació). La prevalença d'aquesta afecció està
infravalorada. Els exàmens serològics detecten una mitjana d'1 cas per cada 100
persones.
Si algú pensa que
pot estar patint intolerància a determinades substàncies alimentàries, el primer
que ha de fer és anar a un professional de la salut, per assegurar-se que els
símptomes no es deuen a una altra malaltia.
Des de
l’especialitat de la psiconeuroinmunologia es pot fer front a les intoleràncies
alimentaries, regulant el sistema immunològic, reparant la mucosa intestinal i
fent les correccions dietètiques mes adients. Si els aliments que provoquen la
intolerància no estan clars, a la consulta es pot fer un test diagnòstic amb
una petita mostra de sang (punxant el dit) i axis anar sobre segurs.
