El restrenyiment es presenta quan la freqüència d'evacuació de femta és inferior a tres cops a la setmana o quan la seva expulsió és molt dificultosa.
La situació ideal és quan anem de ventre 2-3 cops al dia amb una consistència de la femta ni molt desfeta ni en forma de boletes. Bàsicament, en respondre correctament als reflexos fisiològics, hauríem d'anar de ventre cada matí al despertar i després de cada àpat principal (tal com fan els nadons, els gossos o altres animals).
1. El sedentarisme
La descripció de "persona adulta sedentària sana" freqüentment utilitzada per descriure una tipologia general, no existeix. És a dir, ningú que sigui sedentari estarà sa. La falta de moviment habitual és un dels majors disruptors de salut que hi ha. La falta de moviment abdominal convida a una falta/disminució de contraccions intestinal.
2. Errors alimentaris
Una dieta rica en aliments frescos (verdures variades, fruites senceres, peix, marisc i carn blanca) sempre serà una bona elecció. Un excés de fibres integrals pot irritar la mucosa intestinal provocant més restrenyiment. Abusar dels aliments processats, embotits, sucres o greixos "trans" sempre serà un error. Si l'alimentació s'ajusta aquests paràmetres però el problema persisteix, es pot optar per retirar aliments proinflamatoris com són els làctics o el gluten.
3. Mals hàbits des de la infància.
D'ençà que som petits hem condicionat una necessitat fisiològica a les circumstàncies ambientals i socials, distorsionant la relació del sistema simpàtic/parasimpàtic. Per exemple: quan sentim que una mare li diu al seu fill "ara no és moment, haguessis anat abans de sortir de casa" o a mig dinar els nens volen anar al lavabo i no se'ls deixa perquè és de mala educació. Situacions d'aquestes fan que anar de ventre es converteixi en un luxe en comptes de ser una reacció natural com respirar, empassar saliva o suar. Quan aquest condicionament es perpetua en el temps, la sensació d'haver d'anar al lavabo desapareix. Ens tornem sords a les demandes internes del nostre cos.
4. Massa problemes al cap
L'estrès, les preocupacions, els disgustos... una mica com succeïa en el cas de l'adquisició de mals hàbits que alteraven l'equilibri de la regulació autonoma. L'estrès crònic altera les funcions hormonals (tiroides, suprarenals, pàncrees) que influeixen en el funcionament digestiu i intestinal, provocant episodis de diarrea i restrenyiment.
5. Utilitzar laxants de forma habitual
Els laxants no són una solució al problema primari del restrenyiment, només un tractament simptomàtic, que utilitzat de forma habitual l'únic que aconsegueix és agreujar la situació, irritar el budell i alterar la flora intestinal.
6. Saturació hepàtica
Si el nostre fetge està molt ocupat eliminant tòxics, medicaments, additius, etc. No podrà gestionar correctament la metabolització dels greixos provocant digestions més lentes o ineficients, sobrecarregant en conseqüència els budells.
7. Per motius iatrogènics
Com a conseqüència de l'administració de medicaments, com poden ser antiinflamatoris, antidepressius, antiepilèptics, antiparkinsonians, suplements de ferro, aspirina, anticonceptius orals...
8. Per desordre endocrí
L'hipotiroïdisme és la disfunció més habitual que provoca restrenyiment, però també l'hipopituitaria, l'hiperparatiroïdisme i la diabetis.
9. Causes orgàniques
A causa d'una malformació o lesió anatòmica com poden ser càncer rectal, una estenosi anal, hemorroide, fissura anal, endometriosis...
10. Causes circumstancials
Sempre hi ha situacions vitals que posen en compromís la funció de defecació i no són originats per cap patologia però que tot i això els hem de vigilar. Com a exemple serien l'embaràs i els viatges (canvi d'horaris, tipus d'aliment).
La situació ideal és quan anem de ventre 2-3 cops al dia amb una consistència de la femta ni molt desfeta ni en forma de boletes. Bàsicament, en respondre correctament als reflexos fisiològics, hauríem d'anar de ventre cada matí al despertar i després de cada àpat principal (tal com fan els nadons, els gossos o altres animals).
1. El sedentarisme
La descripció de "persona adulta sedentària sana" freqüentment utilitzada per descriure una tipologia general, no existeix. És a dir, ningú que sigui sedentari estarà sa. La falta de moviment habitual és un dels majors disruptors de salut que hi ha. La falta de moviment abdominal convida a una falta/disminució de contraccions intestinal.
2. Errors alimentaris
Una dieta rica en aliments frescos (verdures variades, fruites senceres, peix, marisc i carn blanca) sempre serà una bona elecció. Un excés de fibres integrals pot irritar la mucosa intestinal provocant més restrenyiment. Abusar dels aliments processats, embotits, sucres o greixos "trans" sempre serà un error. Si l'alimentació s'ajusta aquests paràmetres però el problema persisteix, es pot optar per retirar aliments proinflamatoris com són els làctics o el gluten.
3. Mals hàbits des de la infància.
D'ençà que som petits hem condicionat una necessitat fisiològica a les circumstàncies ambientals i socials, distorsionant la relació del sistema simpàtic/parasimpàtic. Per exemple: quan sentim que una mare li diu al seu fill "ara no és moment, haguessis anat abans de sortir de casa" o a mig dinar els nens volen anar al lavabo i no se'ls deixa perquè és de mala educació. Situacions d'aquestes fan que anar de ventre es converteixi en un luxe en comptes de ser una reacció natural com respirar, empassar saliva o suar. Quan aquest condicionament es perpetua en el temps, la sensació d'haver d'anar al lavabo desapareix. Ens tornem sords a les demandes internes del nostre cos.
4. Massa problemes al cap
L'estrès, les preocupacions, els disgustos... una mica com succeïa en el cas de l'adquisició de mals hàbits que alteraven l'equilibri de la regulació autonoma. L'estrès crònic altera les funcions hormonals (tiroides, suprarenals, pàncrees) que influeixen en el funcionament digestiu i intestinal, provocant episodis de diarrea i restrenyiment.
5. Utilitzar laxants de forma habitual
Els laxants no són una solució al problema primari del restrenyiment, només un tractament simptomàtic, que utilitzat de forma habitual l'únic que aconsegueix és agreujar la situació, irritar el budell i alterar la flora intestinal.
6. Saturació hepàtica
Si el nostre fetge està molt ocupat eliminant tòxics, medicaments, additius, etc. No podrà gestionar correctament la metabolització dels greixos provocant digestions més lentes o ineficients, sobrecarregant en conseqüència els budells.
7. Per motius iatrogènics
Com a conseqüència de l'administració de medicaments, com poden ser antiinflamatoris, antidepressius, antiepilèptics, antiparkinsonians, suplements de ferro, aspirina, anticonceptius orals...
8. Per desordre endocrí
L'hipotiroïdisme és la disfunció més habitual que provoca restrenyiment, però també l'hipopituitaria, l'hiperparatiroïdisme i la diabetis.
9. Causes orgàniques
A causa d'una malformació o lesió anatòmica com poden ser càncer rectal, una estenosi anal, hemorroide, fissura anal, endometriosis...
10. Causes circumstancials
Sempre hi ha situacions vitals que posen en compromís la funció de defecació i no són originats per cap patologia però que tot i això els hem de vigilar. Com a exemple serien l'embaràs i els viatges (canvi d'horaris, tipus d'aliment).
